Aquestes són les paraules que us volia
adreçar el President de l’AMPEM a les
famílies, com a presentació del segon
concert de Nadal a l’Auditori el 22 de
desembre, i que el Director de l’Escola
no li volia permetre de pronunciar,
perquè no estaven dins del programa.
A tots nosaltres, els pares i les famílies,
ens agrada veure com els nostres fills
posen en pràctica tot allò que han après
en aquestes activitats extraescolars en
les quals hem cregut convenient apuntar-
los. Igual que els nens que fan esport
, com futbol, bàsquet o tennis, tots
sabem l’esforç que representa, dia rere
dia, pujar i baixar els nens a l’escola, en
els horaris previstos, i sobretot quan
comencen amb un instrument, que normalment
suposa un dia extra més. Però
els nens que fan esport, tenen un altre
inconvenient: els caps de setmana, el
tenen ocupat perquè competeixen i
juguen partits. I els pares s’han de combinar
per ajuntar cotxes o omplir autocars
per portar els fills per les poblacions
del voltant a jugar les lligues pertinents.
Però, a canvi, poden veure el fruit de
l’entrenament, en el partit, quan els
seus fills marquen gols, fan triples o
guanyen sets. I fins i tot si a final del curs
poden guanyar la lliga amb premi o trofeu.
Però els pares que portem els fills a
l’Escola de Música no tenim aquest
problema perquè els nostres fills juguen
en un equip que només fa 2 partits
l’any: un per Nadal i un altre al final del
curs. Vaja, com si només juguéssim el
“Torneig de Nadal” i el Joan Gamper.
Creiem que és una llàstima que no
s’aprofitimés el bagatgematerial i humà
d’aquesta Escola. Les diferents seccions
de l’Escola podrien omplir tota una programació
musical de les que organitza el
nostre Ajuntament: la banda de vent,
ara reciclada en grup de música clàssica;
els combos, moderns i antics; les corals,
infantils, juvenils i d’adults; els grups
sorgits d’alumnes de l’Escola, i fins i tot
solistes amb qualitat .Això voldria dir
més seriositat, més rigor, més exigència
per complir amb la dignitat que
requereixen les actuacions dalt d’un
escenari. Però a la vegada seria un estímul,
un incentiu pels nostres fills, que
davant d’un públic nou i diferent de les
famílies que som ara, veurien el fruit del
seu esforç recompensat. És una llàstima
que les úniques actuacions que fan els
nostres fills fora d’aquest Auditori, >>
<< siguin les que fan a casa pel dinar de
Nadal, davant la família: “mireu el nen
que ha après a l’escola...”
D’altra banda, l’Escola, podria aprofitarse
més si les seves instal•lacions no tanquessin
tots els matins. Es podrien fer
convenis amb les escoles i instituts de la
Ciutat, cedint-los l’equipament, oferir
classes magistrals, crèdits variables o de
síntesi, mostrant-los el que pot donar de
si la música, permetent als alumnes
remenar i tocar els instruments. Fins i tot,
per a jubilats o gent amb els matins lliures.
Seria una obertura de la nostra
Escola a la ciutat, que hem estat reclamant
de fa temps aquesta colla de pares
que ens vam embolicar en ressucitar
aquesta Ampem.
I no és cap idea estranya, perquè a l’altra
banda del riu, a Sant Boi, la seva Escola
Municipal de Música, ja ho fa. I ho fa tant
bé, que fins i tot, té un quartet de corda,
format per alumnes, amb tant prestigi
que el mateix Ajuntament de Cornellà, els
ha inclòs en la programació del Cornellà
Escena del Patronat d’aquest curs.
¿De veritat que la nostra Escola no té cap
grup amb suficient qualitat per una
actuació seriosa en un programa cultural
de la ciutat? Doncs, si no en té, l’hauria
de tenir.
Però tot això, no depèn de nosaltres els
pares, ni dels alumnes, per molta voluntat
que l’hi posin, ni tan sols només dels
professors. Perquè l’Escola és de tots,
dels alumnes, de les famílies, dels professors,
de l’Ajuntament, de la Ciutat..
Iara, adr´çant-me als responsables municipals,
l’Escola necessita la definició d’un
model, d’un projecte de futur amb cara i
ulls. Si no hi ha un objectiu clar per
assolir, els alumnes aniran fent els
deures, i “qui dia passa any empeny”, els
professors seguiran fent la seva feina el
millor que saben, però sense un horitzó
definit, i els pares seguirem queixant-nos.
Fins que ens cansem. És l’Ajuntament qui
ha de tenir el model i elaborar el projecte,
qui ha decidir quin futur vol per
‘Escola. Perquè, insistim, volem una
Escola que pugui jugar una “Lliga” a
Primera Divisó, fins i tot la “Champions”, i
guanyar trofeus per lluir a les nostres vitrines.
Per que només amb l’experiència i
l’esforç de tots és com s’aprèn.
Res més, moltes gràcies i que gaudiu del
Concert. Bones Festes i Bon Any! Això era
el que us volia dir i no va poder ser. Per
això us ho escrit ara aprofitant el primer
Faristol de l’any. Albert Otero. President.
